Una escultura romànica. Segle XII.

És la patrona d’Andorra, el petit país dels Pirineus.

Diversos poblets d’humils pastors situats en unes valls remotes entre muntanyes van aconseguir prosperar independents dels grans imperis. El president de la República Francesa i el bisbe de la Seu d’Urgell són els seus dos coprínceps, hereus dels senyors feudals que antany van ostentar els seus drets sobre les valls. Cada any, els andorrans els lliuren la quèstia, un tribut ancestral valorat en 900 pessetes.

Fidels a les seves tradicions, Andorra és avui una florent democràcia, un empori de riquesa, de respecte a la natura i centre molt important per a la pràctica dels esports de muntanya.

Explica la tradició que el dia de Reis un pastor, que es dirigia al poble de Canillo per assistir a la missa, va trobar la imatge de la Mare de Déu sota un roser silvestre florit en ple hivern. Els experts indiquen que era una imatge molt antiga, tallada per un fuster desconegut, potser en el Segle IX.

Mare de Déu de Meritxell. Andorra.

Les escultures romàniques tenen un enorme valor artístic i sentimental, ja que són mostra d’un art molt antic i objecte de l’afecte i devoció de la seva gent.

Per això, quan el dia 9 de setembre de 1972 el santuari de la Verge de Meritxell es va incendiar i aquesta imatge va desaparèixer, tots els andorrans la van plorar.

El santuari ha estat reconstruït, i moltes nenes es diuen Meritxell.

Queden en la nostra memòria les seves fotografies i algunes reproduccions, més o menys precises, d’una imatge que destacava per les seves mans grans i esclops de fusta en els seus peus.