La memòria de la ciutat de Lleida es perd en l'origen dels temps. Ciutat ilergeta conquerida pels romans, va ser escenari de les gestes de Juli Cèsar.

En caure l'Imperi romà, va entrar en una terrible decadència fins que els àrabs la van convertir en una joia situada prop de la frontera entre el Califat de Còrdova i els nous regnes cristians.

L'any 1120, quan la ciutat de Lleida va ser conquerida per les tropes de Ramon Berenguer IV el Sant i d'Ermengol VI d'Urgell, era una ciutat de gran riquesa, coronada pel grandiós castell àrab de la Suda.

La ciutat va ser reconstruïda amb gran magnificència, i l’any 1190 es va començar la construcció de la Catedral Vella, un imponent edifici romànic que en els segles posteriors va ser embellit en afegir-se un meravellós claustre romànic.

Totes aquestes belleses van estar a punt de desaparèixer quan l'any 1707 la catedral i el castell van ser convertits en casernes militars i van ser envoltats per inexpugnables fortificacions. L'impressionant retaule major esculpit en alabastre de Sarral per Bartomeu Rubió va ser desmuntat i venut a peces, cruel destí de totes les obres d'art que la catedral contenia.

La preciosa escultura de la Verge del Blau, que adornava la Porta dels Apòstols, va ser traslladada a la Catedral Nova.

Després de les destrosses que va ocasionar la Guerra Civil en aquelles casernes, el conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida ha estat objecte d'una acurada restauració. Els sostres que dividien les naus i el claustre de la catedral van ser demolits, i un exèrcit d'artistes picapedrers van restituir les pedres perdudes o trencades per la metralla.

D'aquesta manera la Seu Vella de Lleida ha renascut amb tota la seva esplendor, orgull dels seus habitants i admiració dels forasters que la veuen en l'horitzó en apropar-se a aquesta ciutat.